Els 5 Parcs Naturals gratis a la Costa Brava amb millors opinions
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
De tots els Parcs Naturals que hi ha a la Costa Brava, sens dubte un dels més importants a nivell nacional i internacional és el conegut com Aiguamolls de l’Empordà.
En l'Empordà hi ha dos rius que són coneguts com Muga i Fluvià. Entre aquests dos espais fluvials s'ubica una zona humida que va ser inaugurada l'any 1983 i que anualment és visitada per multitud de persones.
Es tracta d'un espai completament natural que està protegit. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà abasta una superfície de més de quatre mil set-cents hectàrees. És per aquest motiu que comprèn un total de nou municipis diferents: Sant Pere Pescador, Roses, Peralada, Pedret i Marzà, Pau, Palau-saverdera, L’Escala, L’Armentera i Castelló d’Empúries.
Ecosistemes
Un dels aspectes més destacables d'aquest Parc Natural és la gran varietat d'ecosistemes que es donen cita en ell. Primerament toca parlar del que més sol atraure les mirades dels visitants: el de les marismas que estan formades per aigua dolça.
Castelló d’Empúries antigament comptava amb un llac. Els seus rests són els que es poden veure als Aiguamolls de l’Empordà. Al estar en una zona més aviat interior, a una considerable distància respecte al mar, les aigües d'aquestes llacunes no tenen la salinitat de la costa.
Continuant amb les marismas, tant l'aigua dolça com la profunditat donen peu a que la vegetació que es pot admirar en aquest lloc poc tingui a veure amb la d'altres zones de la Costa Brava, la qual cosa és fruit no només de la menor salinitat, sinó també del elevat percentatge d'humitat.
A mesura que van passant els anys, els propis Aiguamolls de l’Empordà van promoure projectes pensats per recuperar llacunes el estat no era el desitjable, així com crear algunes completament noves, sempre respectant al màxim la natura del lloc.
Havent parlat anteriorment del mar, no pot passar-se per alt aquest altre ecosistema que també crida molt l'atenció de qui visita el Parc Natural. Just davant de l'espai natural protegit hi ha una àrea costanera que destaca per combinar a la perfecció la sorra fina amb aquella que presenta un cert gruix.
Per descomptat, als Aiguamolls de l’Empordà també hi ha platges, les quals són espectaculars. Bàsicament, això és fruit de ser completament verge. No hi ha altres a la Costa Brava, sent l'objectiu principal del Parc Natural el de continuar preservant la virginitat de dites zones.
Precisament després d'aquestes platges verges estan ubicades les conegudes com llaunes. En concret són unes llacunes plenes de vegetació a la qual els locals donen el nom de salsura. Tant els juncs com les arroyuelas compten amb una gran presència en aquest ecosistema.
Al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és habitual veure alguna que altra masia, a més de certes construccions que s'integren perfectament sense passar-li factura al paisatge. De fet, tant la flora silvestre com els animals agraeixen la seva presència, ja que utilitzen dites estructures a mode de refugis.
Per otra banda, no poden passar-se per alt els nombrosos cultius que hi ha en l'espai protegit. Antigament eren uns altres diferents, tractant-se més aviat avui en dia d'arbres que donen tot tipus de fruites, així com de blat de moro i girassols. En aquest sentit és destacable que, des de l'any 1983, poc a poc es va recuperant un cultiu concret: el de l'arròs, molt típic d'aquesta zona de l’Empordà.
A la seva vegada, obviant els rius anteriorment mencionats, és destacable un altre aspecte hidrogràfic que forma un ecosistema ple no només d'acequias, sinó també de rambles molt diferents unes de les altres. És per aquest motiu que els amants de la botànica queden sorpresos al veure la vegetació allí present, sorprenent també la fauna que es dona cita en aquest lloc.
L'últim ecosistema és el dels tancats: prats que habitualment es poden veure a l’Empordà i que en aquest cas, durant l'època de pluges incessants, passen a inundar-se donant forma a un paisatge inoblidable. Alguns dels arbres que hi ha són els àlbers i els freixes.
Itineraris
Degut precisament a la gran quantitat d'ecosistemes que hi ha, així com a la enorme superfície abastada, són nombrosos els itineraris pels quals es pot optar. Els que veuràs a continuació estan ordenats en base a la longitud total comprenent.
Mig de dos Rius
El primer dels itineraris abasta un quilòmetre i mig, per la qual cosa pot ser completat en poc temps. És ideal per aquells visitants que disposen d'una hora o fins i tot menys per gaudir del Parc Natural. Per completar-lo cal passar per la part esquerra d'un dels rius: Fluvià, poc abans de la desembocadura.
El més sorprenent de Mig de dos Rius és sens dubte la vegetació. És inevitable quedar-se sorprès per la bellesa que desprenen les orquídies, així com els altres elements vegetals presents tant al prat com al bosc.
Com és d'esperar, estem davant d'un itinerari que també és gaudit per aquelles persones que se'l passen en gran contemplant fauna que és difícil de ser avistada, sent un clar exemple l'ocell negre i groc que rep el nom d'oropèndola.
Vilaüt
Ara que hem parlat dels ocells, és un bon moment per mencionar el que es va convertir en el primer observatori d'aquest tipus d'animals que va veure la llum a tota Catalunya. Precisament va ser creat el mateix any en què es va inaugurar el Parc Natural: 1983.
Dit observatori es pot veure en un itinerari realitzable tant caminant com anant en bicicleta, encara que en aquest últim cas convé anar a un ritme el més baix possible perquè l'experiència sigui duradora.
El millor moment per fer l'itinerari Vilaüt és la primavera. I és que durant el transcurs d'aquesta estació de l'any es poden veure una enorme quantitat de flors molt colorides, rebent als visitants amb un espectacle de tonalitats: des de les grogues dels lliris fins a les roses i taronges dels ranúncols. A més, entre maig i juny és possible veure com arriben al lloc algunes aus que no són gens fàcils d'avistar.
Des del Mas del Matà fins a les llacunes
Aquest itinerari pot ser realitzat per persones que tenen alguna dificultat en el que fa a la mobilitat, podent-se desplaçar en cadira de rodes. També és possible completar-lo portant un nadó en el seu respectiu cotxet.
La ruta comença a Cortalet i és de dos mil tres-cents metres. És un recorregut idoni per aquells que volen anar fent parades, ja que hi ha repartides una gran quantitat d'observatoris que permeten deleitar-se observant tant la fauna com la flora del lloc.
Des del Cortalet fins als Estanques Europa
Si vols fer una ruta una mica més llarga, una de les que solen recomanar-se per als senderistes i ciclistes és aquesta de quatre quilòmetres. Encara que és un itinerari gaudible tot l'any, és destacable l'absència de vegetació elevada, per la qual cosa l'ombra és inexistent. És per aquest motiu que, en cas de fer-ho en plena estació estival, la crema solar és imprescindible.
La ruta passa per un punt que sol donar peu a que tots els visitants treguin els seus mòbils i càmeres per fer fotos inoblidables: el pont d'Empuriabrava que passa per sobre del riu Muga, oferint unes vistes espectaculars.
Itinerari Natural del Fluvià
Acabem amb dos itineraris que estan recomanats sobretot per als amants del ciclisme, ja que la distància a recórrer és considerable, especialment la de l'últim itinerari. En aquest cas parlem d'un total de gairebé nou quilòmetres.
En Sant Pere Pescador hi ha un centre en el qual s'informa als visitants, sent precisament aquest punt en què comença la ruta. Seguint el Fluvià, concretament per la part dreta del riu, s'arriba a la bonica desembocadura, així com a unes dunes que permeten admirar una bonica vista platja.
El que més sorprèn aquells que s'animen a fer aquest itinerari és la diversitat dels ambients al llarg de vuit mil sis-cents metres.
Ruta dels Estanques
La llista d'itineraris acaba amb un altre que sí o sí s'ha de fer en bicicleta. I és que abasta més de trenta quilòmetres en total, partint del Cortalet i arribant novament a aquest punt, ja que es tracta d'un trajecte de tipus circular.
Després de donar començament a la sortida s'arriba a Vilaüt, passant per tota classe de camps en què es cultiven multitud d'aliments, boscos que estan plens de vegetació, marjals amb un alt nivell d'humitat i, en definitiva, escenaris que poc tenen a veure uns amb altres.
La Ruta dels Estanques és amb diferència la ruta més variada de totes. De fet, fins i tot poden veure's un parell d'ermites amb molta antiguitat a les seves esquenes, sent Sant Antoni la que més mirades atrau, encara que Sant Joan dels Erms també desprèn un gran encant sobretot per la zona en què està ubicada.
Com arribar
No és complicat arribar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, sigui quina sigui la via per la qual optis: autobús, tren o transport privat.
Autobús
Has d'anar a Castelló d’Empúries, població a la qual arriben els autobusos que surten de Figueres. Des del municipi medieval és possible agafar un altre autobús que comptarà amb una parada precisament a l'espai protegit que pretens visitar.
Tren
La línia que connecta Barcelona amb Portbou és la que s'ha de ser presa, baixant a l'estació de Figueres que connecta amb l'autobús, havent de llavors realitzar el pla anteriorment descrit per anar d'aquesta ciutat a Castelló i arribar als Aiguamolls de l’Empordà.
Vehicle privat
Tant si vas en cotxe com si prefereixes la moto o qualsevol altre vehicle privat, has de circular per l'autopista AP-7 en direcció a La Jonquera, localitat fronterera amb França. Sal per Figueres Sud (4), mentre que si vas en sentit invers hauràs de fer-ho per Figueres Nord (3).
Segueix el recorregut de Roses i, passant per la A-2, arribaràs a la C-260. Quan passi a ser una autovia compta les rotondes, ja que a la cinquena hi ha un desvío que indica el nom d'una població clau: Sant Pere Pescador. Pren aquesta sortida que dirigeix als Aiguamolls de l’Empordà, també senyalitzats en el mateix cartell.
Després d'haver recorregut aproximadament tres quilòmetres podràs desviarte a l'esquerra per iniciar un curt recorregut que et portarà al Cortalet.
Tarifes
És gratis gaudir de les més de tres-centes espècies d'aus que van constantment canviant a causa de les migracions, així com de les dunes, els estanys i la resta d'atractius amb què compta el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
D'on aparcar
En cas que vulguis aparcar just a El Cortalet, lloc on comencen molts dels itineraris, hauràs d'abonar un import de cinc euros.
Si prefereixes no pagar pel aparcament, al Mas Matà hi ha un altre parking que pot ser utilitzat per deixar el teu vehicle privat a cost zero.
Zona Volcánica de la Garrotxa
En la Península Ibèrica hi ha diversos paisatges volcànics, tot i que cap d'ells és tan bell i extens com el d'aquest espai protegit que es troba a la Costa Brava. Parlem de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la qual va ser recalificada el 1985. En aquella època es va determinar que l'àrea passava a ser un parc natural.
La seva superfície supera les quinze mil hectàrees, abastant un total d'onze municipis entre els quals es troben Olot, Les Planes i Castellfullit de la Roca. D'altra banda, les reserves naturals quasi arriben a la trentena.
La Zona Volcànica de la Garrotxa comprèn quaranta cons de tipus volcànic, el qual origen es remunta a més de cent mil anys enrere, sent un clar exemple del gran valor històric i biològic que tenen tots ells.
A més, aquest parc natural de la Costa Brava disposa d'una desena de cràters, així com amb més de vint cons que fan gala d'un bon estat de conservació. Addicionalment són destacables les nombroses colades de lava, el color fosc i la textura microlítica de les quals revelen que es tracta del tipus basàltic.
Volcans
Si bé és cert que alguns volcans de l'espai protegit només tenen deu mil anys d'antiguitat, altres es van originar set-cent mil anys enrere. L'activitat volcànica fa molt temps que no es produeix, tot i que això no significa que tots els volcans estiguin extingits. Però, ¿com és possible que justament en aquesta zona de la Costa Brava hi hagi un vulcanisme semblant? Bàsicament, això és fruit de la finor de la litosfera.
En la Garrotxa, aquesta capa externa no té més de cent quilòmetres que caracteritza el continent europeu, sinó que el gruix és de tan sols quinze quilòmetres. Això addicionalment va donar peu a que cada erupció es produís en un volcà de recent sorgiment, procedint a extingir-se just després sense tornar a tenir activitat més endavant.
La morfologia de cada con volcànic és molt variada. Els cràters ho demostren a la perfecció, havent alguns que són laterals, mentre que altres són centrals i tenen piroclasts que destaquen per la seva uniformitat, sent alguns d'ells heteromètrics.
En una de les àrees de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha moltes pedres petites que reben el nom de lapillis, les quals en el seu moment van ser expulsades en produir-se diverses erupcions.
Els experts calculen que quan hagi transcorregut un mínim de deu mil anys més, en aquest espai protegit tornarà a haver-hi una erupció.
Flora
Encara que els volcans són l'atractiu principal de la Zona Volcànica de la Garrotxa, també són plenament gaudibles tant la flora com la fauna. Començant per la vegetació, és destacable que el nombre d'espècies de plantes supera àmpliament les mil en total.
Gràcies a les elevacions del terreny, el tipus de sòl i les condicions climàtiques, no es pot dir que el resultat paisatgístic sigui purament mediterrani, ja que una part d'ell recorda el que es pot veure al centre d'Europa.
Una de les zones que més criden l'atenció és la coneguda amb el nom de Fageda d’en Jordà. Bàsicament es tracta d'un bosc ple de faigs que han aconseguit créixer malgrat estar a una altura de cinc-cents cinquanta metres. Això és fruit de la humitat que és aquesta part de l'espai protegit i de com drena la roca d'origen volcànic.
Els boscos són frondosos i nombrosos a la Zona Volcànica de la Garrotxa, destacant sobretot els alcornoqs, les alzines i els roures.
Fauna
La varietat es fa evident al parlar no només de la flora, sinó també de la fauna. Els animals que estan més presents en l'espai protegit són sens dubte els invertebrats, tot i que els vertebrats compten addicionalment amb una gran importància, tal com demostra el total de més de tres-centes espècies diferents.
Les espècies més nombroses són les aus, superant àmpliament les dues-centes. Per la seva banda, els mamífers també són importants per la Zona Volcànica de la Garrotxa. Entre els animals que es deixen veure freqüentment es troben els següents: gats salvatges, ginetes, falcons pelegrins, víbora i àguiles culebreres.
Activitat econòmica
És habitual que als parcs naturals de la Costa Brava hi hagi una pràcticament nul·la presència d'humans, més enllà dels encarregats de vetllar pel benestar de la zona i els visitants. No obstant això, no és el cas d'aquest espai protegit. De fet, diàriament té lloc en ell una activitat econòmica que es realitza tractant de respectar la natura del lloc.
Concretament ens referim als cultius que reben el nom de garrotxes, aprofitant els bancals que són tan útils en les àrees el relleu dels quals és força abrupte. Una altra activitat econòmica és l'extracció de lapilli, el qual s'utilitza per fabricar ciment.
És sorprenent que tan sols el dos per cent de la Zona Volcànica de la Garrotxa sigui públic, sent el percentatge restant completament privat, utilitzant-se una part d'ell per a activitats relacionades amb el desenvolupament econòmic. Així doncs, els encarregats d'administrar l'espai protegit tenen l'objectiu principal de fer que totes elles siguin compatibles amb el benestar del parc natural.
Itineraris
En aquest parc natural de la Costa Brava hi ha molts atractius que mereixen una visita. Volcans com els de Santa Margarida i Croscat són un clar exemple, així com el riu Fluvià, els aiguamolls, etcètera. Tots ells poden ser recorreguts en itineraris que són molt variats, donant peu que persones de qualsevol edat, sigui quina sigui la seva capacitat física, puguin realitzar una ruta que gaudeixen de principi a fi.
Fageda d’en Jordà, Volcà de Santa Margarida i Volcà del Croscat
Comencem pel Itinerari 1, un dels més practicats pels visitants. Això no és d'estranyar tenint en compte que durant el transcurs del mateix es recorren tres punts d'interès.
Es tracta d'una ruta circular que connecta amb altres itineraris de la Zona Volcànica de la Garrotxa que també són molt recomanables. Al cap d'una hora i mitja s'arriba a Sant Miquel de Sacot, mentre que després de gairebé deu quilòmetres de ruta hi ha un camí que es recomana agafar: el de Can Passavent.
Després d'unes quatre hores i mitja l'itinerari es donat per completat, tot i que el temps augmenta en cas de optar per baixar al cràter, ja que abasta un total de set-centes metres que exigeixen vint minuts més de caminada.
Riscal de Castellfollit de la Roca
Si t'agraden les bones vistes no et pots perdre aquest itinerari. I és que després de poc més d'un quilòmetre s'accedeix a un mirador que premiarà la teva visita amb un skyline que difícilment oblidaràs.
Abans d'això passaràs per la cinglera, visitant després la Plaça de Sant Roc. L'itinerari pot completar-se en tan sols tres quarts d'hora, essent apte per a persones d'avançada edat i nens petits, ja que no té desnivells considerables.
Volcà del Montsacopa
En la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha diversos volcans icònics, sent un dels més atractius el conegut com a Montsacopa. Recórrer-lo és possible amb aquest itinerari que passa per Montolivet i Tossols.
Estem davant d'una de les rutes més variades, ja que també té un fort caràcter urbà. Això és fruit d'abastar una gran part de la ciutat d'Olot, les seves quals carrers són recorreguts, sent els seus propis ciutadans qui habitualment duen a terme dit itinerari.
En arribar al volcà del Montsacopa el primer que sorprèn és la seva considerable altura de gairebé cent metres, així com el diàmetre del cràter, assolint els cent vint metres en total.
Valls de Sant Iscle i del Vallac
El Itinerari 19 és un dels més exigents a nivell físic de tots els que poden fer-se a la Zona Volcànica de la Garrotxa. I és que per a algunes persones no és fàcil recórrer el total de disset quilòmetres que abasta. No obstant això, si et veus capacitat per això, les cinc hores del sender seran gaudides al màxim.
La ruta comença en el que antigament era l'estació de Sant Feliu de Pallerols. Després de dues hores i quart s'arriba a Sant Iscle de Colltort, assolint poc després un icònic volcà que es coneix amb el nom de Can Tià. No és l'únic que es visita en l'itinerari, ja que a la llista s'ha d'afegir un altre més: el del Traiter.
Al ser un itinerari circular acaba a la mateixa estació, essent difícil perdre's gràcies a les indicacions basades en pictogrames el color dels quals és l'naranja clar.
Com arribar
El més recomanable és desplaçar-se en transport privat o públic a Olot, tot i que també pots optar per Santa Pau. En ambdós casos l'AP-7 connecta amb carreteres comarcals que et portaran a qualsevol dels dos municipis, havent-hi en ells un autobús que hauràs de prendre. Es tracta del Bus dels Volcans, el qual et deixarà directament a la Zona Volcànica de la Garrotxa.
On aparcar
Si prefereixes evitar l'autobús i opts per anar directament al parc natural amb el teu propi vehicle, has de saber que hi ha un parell de pàrquings, encara que són de pagament. El de Can Serra és un dels més freqüentats, posat que està a les immediacions de la Fageda d’en Jordà. Això sí, tingues en compte que no es pot pagar en efectiu.
Pel contrari, el pàrquing de l'Àrea de Santa Margarida no admet targetes. Arribar a ell és fàcil recorreguent la comarcal GI-524, agraïnt-se la proximitat d'un dels volcans més icònics de l'espai protegit.
Tarifes
A excepció de les visites guiades que organitzen algunes empreses, recórrer la Zona Volcànica de la Garrotxa és gratuït. La quantitat que es recapta pels vehicles que aparquen als dos pàrquings anteriorment descrits s'utilitza per conservar en bon estat algunes de les parts que conformen aquest parc natural de la Costa Brava.
Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
En la Costa Brava hi ha una zona que, l'any 1986, va passar a estar catalogada com un monument natural: la Serra de l'Albera, un paratge d'interès nacional que compta amb una superfície de més de quatre mil dues-centes hectàrees.
La gran extensió d'aquest espai s'evidencia amb el total de municipis que comprèn. En concret són tres: Rabós, Espolla i La Junquera. Així doncs, es troba molt a prop de la frontera de França.
En El Pertús, un petit poble francès, hi ha un port. Just allí comença la part dels Pirineus que s'engloben dins de la Serra de l'Albera, acabant a la Costa Brava.
Parlem d'una de les serres més importants de Catalunya sobretot per la gran quantitat de cims amb què compta, els quals tenen una considerable elevació. El rècord se l'emporta el Puig Neulós, assolint els 1.257 metres en total.
Al llarg dels seus 25km de longitud és possible veure nombrosos atractius, estant distribuïts en un parell de reserves naturals de caràcter parcial. La més petita, malgrat cobrir una superfície de 395 hectàrees, és aquella que es troba en un riu conegut com Orlina, essent el principal objectiu d'aquesta zona el de protegir tant els rouredes com els múltiples faigs presents a l'àrea.
L'altra reserva natural parcial inicialment tenia 580 hectàrees, però es va ampliar amb cent més només un any després de declarar-se paratge natural d'interès nacional. A diferència de la primera, la vegetació queda relegada a un segon pla per centrar la protecció sobretot en un animal concret: la tortuga que acostuma a deixar-se veure al Mediterrani.
Fauna
Ara que hem mencionat aquesta tortuga és un bon moment per aprofundir en la fauna que està present al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Abans de descriure les altres, convé seguir insistint en aquests éssers herpetològics, ja que a la resta de la península ibèrica no hi ha poblacions d'aquests animals. Així doncs, no és d'estranyar que es faci tot el possible per protegir-los.
No són les úniques espècies que fan acte de presència en aquest lloc que és sinònim de natura en estat pur. Precisament els que pertanyen a la herpetologia també són habituals, sobretot les granotes, havent d'afegir a la llista multitud de llúdrigues i fins i tot serps.
Obviant els rèptils i els amfibis, no es poden passar per alt la infinitat d'ocells que poblen el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Concretament la xifra d'espècies supera àmpliament el total de dos-cents, així que cada dia és possible albirar nous ocells molt diferents uns dels altres.
Després d'haver parlat dels ocells, ara és el torn dels peixos. Són abundants, especialment els que més criden l'atenció per les seves grans dimensions: els barbs de muntanya. Les truites, per la seva part, també es deixen veure en aquest lloc.
Finalment els mamífers conformen una part important de la fauna del monument natural. El nombre d'espècies arriba a 44, donant peu a que només el 25 per cent dels mamífers que hi ha a tota Catalunya no puguin ser vistos a la Serra de l'Albera.
De tots els mamífers que conviuen al paratge natural d'interès nacional, sens dubte el més important és la vaca de l'Albera. No sorprèn que rebi aquest nom, ja que és endèmica del lloc. De fet, estem davant animals semisalvatges, dels quals aproximadament només hi ha quatre-cents a nivell mundial.
Flora
Si els animals adquireixen molta importància per al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, no es queden enrere els elements vegetals que també compten amb una notable presència al lloc.
La zona San Quirico de Colera-Balmeta és típica del Mediterrani en general, tal com demostren no només els seus matolls, sinó també els alzinars. Desafortunadament es tracta d'una àrea que acostuma a ser castigada per incendis, els quals passen una greu factura al monument natural.
L'altre sector presenta una flora molt distinta a la recentment comentada. Parlem del Requesens-Baussitges, essent una vegetació amb un major nivell d'humitat i amb unes característiques que poc tenen a veure amb les de l'altra flora gràcies sobretot a l'elevació. En aquest cas parlem de faigs, alzinars, rouredes i castanyers. Per si fos poc, en moltes cims poden apreciar-se els preciosos prats alpins que són habituals a les serralades.
Aquí no acaba la llista que forma part de la flora del lloc. I és que la que és pròpia de la riba està present a prop del riu el nom del qual és Anyet. Els al·lisos són nombrosos, a més dels salzes i els freixes.
Visites imprescindibles
Si decideixes visitar el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera podràs optar per diversos itineraris que descripcions més endavant. Sigui quina sigui la teva elecció, no convé que deixis passar una sèrie de punts de gran interès, els quals per uns o altres motius resulten molt atractius.
Castell de Requesens
Aquesta serra no només és la perfecta definició de natura. En ella també hi ha construccions que mereixen molt la pena, essent un clar exemple el castell de Requesens que es va construir a l'època medieval. Fa un parell de segles es va reformar, basant-se els encarregats de fer-ho en un estil que recorda molt al romanticisme.
Si et trobes a la plana podràs veure perfectament dita estructura, la qual es troba concretament a la collina d'un vall molt a prop d'un dels rius que passen pel monument natural: l'Anyet.
Estructures romàniques
Continuant amb les estructures, altres de les més imponents són les romàniques. Totes elles fan gala d'un bon estat de conservació, la qual cosa és meritoria especialment si es tenen en compte els molts anys que tenen a les espatlles.
Tant en les vessants nordenques com en les suretanes hi ha diverses ermites que destaquen per la senzillesa, així com per lo boniques que arriben a ser. La simplicitat en referència a la construcció no es dóna al parlar de l'estructura romànica més destacable de totes: un monestir per benedictins que està a Sant Quirze de Colera.
En aquest vall apartat es respira una gran dosi de tranquil·litat, essent ideal per desconnectar i allunyar-se completament de l'estrès. Allí hi ha una església amb una preciosa basílica, així com restes del que antigament era un claustre.
Monuments amb milers d'anys d'antiguitat
Més de cinc mil anys tenen alguns dels monuments que encara a dia d'avui es troben a la part meridional del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Els que compten amb una major presència són els dòlmens, superant el total de cent cinquanta.
No es queden molt enrere els menhirs, a més de les inscultures. El punt que atreuen la majoria de mirades per part dels visitants és Mas Baleta, ja que a prop de les llacunes d'aquella àrea hi ha un cercle de megalits del qual sorprèn el seu bon estat.
Llacunes
Gaudir al màxim de l'experiència de visitar aquest monument natural exigeix sí o sí admirar les seves llacunes. Desafortunadament és algo que només es pot fer en una època de l'any en concret: primavera, encara que en cas de tenir sort, la resta de l'any també existeix alguna que altra possibilitat. Tot depèn de les pluges, ja que quan són abundants es formen aquestes precioses llacunes.
Durant els mesos en els quals estan repletes d'aigua, tant la fauna com la flora del paratge d'interès nacional canvien per complet, ja que sorgeixen elements que s'adapten perfectament al medi el qual el percentatge d'humitat és molt elevat.
Haya de la Pedra
Són molts els elements vegetals que adquireixen una especial rellevància, tot i que la majoria de visitants tenen com a objectiu un concret que rep el nom de Haya de la Pedra.
Bàsicament es tracta d'un arbre que, amb el pas del temps, ha acabat convertint-se més aviat en una espècie de monument. A més, a les seves proximitats hi ha molta altra vegetació que mereix una menció especial, sobretot els serbals dels caçadors i els acirons.
Mirador
En tot el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera hi ha nombrosos punts que ofereixen unes vistes privilegiades, però si vols gaudir de les que són considerades com les millors de totes, el mirador del Puig Neulós és una visita imprescindible.
Gràcies a la gran alçada de més de mil dues-centes cinquanta metres, la skyline és espectacular en tots els sentits. Sigui quina sigui la direcció en la qual miris quedaràs meravellat, podent admirar planes pertanyents a l’Empordà, la Badia de Roses -considerada una de les més belles de tota Europa-, una Reserva Natural coneguda com Bosc de la Maçana, etcètera.
Itineraris
El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera és un dels parcs naturals de la Costa Brava més versàtils i variats. De tota aquesta diversitat donen fe els diversos itineraris pels quals és possible optar.
Des de Cantallops fins a Requesens
No és un itinerari llarg, ja que abasta poc més de cinc quilòmetres. Així doncs, els excursionistes el completen en un parell d'hores. D'altra banda, l'acumulació del desnivell arriba a poc més de tres-cents cinquanta metres, tractant-se d'una ruta lineal que no resulta complicada, tot i que no és apta per a persones amb un nul fons físic o amb problemes de mobilitat.
L'itinerari comença a Cantallops i, passant per una espècie de camí de romeria, se'n arriba a una icònica església que rep el nom de Santa Maria de Requesens. Anant cap al nord s'assoleix un sender que permet travessar un rierol, el qual és conegut com Les Comtes, n'hi ha prou per a això un quart d'hora.
Mitja hora després d'haver començat la ruta es posen de manifest els primers dòlmens que es troben ubicats a Medàs. Travessant un altre sender que queda a mà esquerra s'arriba a la Font de les Feixes, la qual connecta directament amb Requesens.
Itinerari pels voltants del castell
A diferència de l'anterior itinerari, en aquest cas estem davant d'una ruta que sí és apta per pràcticament qualsevol persona, ja que és molt fàcil recórrer els cinc quilòmetres i mig que comprèn.
El desnivell s'acumula assolint tan sols uns cent quaranta metres, podiendo completar-lo en algo menys de dues hores. Es tracta d'una ruta circular que comença en un pàrquing, concretament en el de Pipes.
Després de passar per la Font Rovellada comença el rodeig al Castell de Requesens, havent de continuar per Can Picardia i posteriorment per Corral Nou. Poc després s'arriba a un refugi i a una teixidora.
Al llarg de la ruta es posen de manifest els molts recursos que proporcionava antigament la serra a qui duien a terme allí la seva activitat econòmica. En concret ens referim tant a l'aigua com a la fusta. Aquest últim material s'utilitzava a mode de combustible per tal de fer ús de múltiples fornades.
Ruta de la Haya de la Pedra
El segon itinerari més llarg de tots és el que passa per una de les visites imprescindibles que hem mencionat abans: l'mític arbre que rep el nom de Haya de la Pedra.
La ruta comença al pàrquing de la teixidora i és circular, comprenent nou quilòmetres que es recorren en un total de tres hores. El desnivell s'acumula fins a arribar als quatre-cents metres, de manera que el grau de dificultat de l'itinerari és mitjà.
La ruta passa per punts clau com el Roc de les Cabres, Font del Faig i Pont de les Cultives. Convé destacar l'existència d'un camí que es troba a mitja hora d'haver iniciat el camí, pujant en direcció al Puig Neulós. Si el prens t'estalviaràs un parell de quilòmetres, però si vols gaudir del cent per cent de l'experiència convé seguir per la font d'Els Arcaires que connecta amb un pont.
Excursió pels boscos de Requesens
En el mateix aparcament en el qual comença la ruta anterior, s'inicia un itinerari que no és apte per a tots els excursionistes. I és que es tracta d'un trajecte que presenta una sèrie de dificultats i, a més, és força llarg: 11 quilòmetres en total.
La ruta circular presenta un desnivell acumulat de més de quatre-cents trenta metres, però el cert és que val molt la pena si t'agrada la flora en general. Durant el transcurs de les cinc hores quedaràs meravellat amb tota la vegetació que es troba en els boscos de la serra.
Després de passar per Requesens i iniciar un camí en direcció a Puig Neulós, arriba el moment de prendre un camí que et permetrà assolir un destí clau: el Faig de la Pedra. Els següents elements pels quals aniràs passant són un parell de fonts -la dels Arcaires i la Nova-, el Roc de l’Atalaiador i un torrent: el de Coll Pregon.
En arribar a l'esclusa fluvial pertanyent al riu Anyet tindràs la possibilitat d'iniciar l'itinerari pels voltants del castell o, pel contrari, emprendre el camí que et portarà novament al pàrquing de la teixidora.
Normes
Sigui quina sigui l'itinerari pel qual optes, hi ha una sèrie de normes que han de complir-se sí o sí. La primera d'elles fa referència a les mascotes, sobretot els gossos, els quals solen deixar-se veure pel Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera en companyia dels seus amos. És possible portar-los d'excursió, però no poden estar lliures: la corretja és obligatòria.
D'altra banda, no es permet acampar lliurement en cap de les zones que abasta el monument natural. Tampoc es pot encendre cap foc, ja que és una àrea que presenta un elevat risc d'incendi.
En cas de generar algun tipus de residu o brossa, no pot deixar-se a la serra, havent de portar-se-la cada persona perquè no quedin rastres d’ella.
Mencionant de nou els itineraris, cal tenir en compte que durant el transcurs dels mateixos és habitual donar amb propietats que són privades, les quals han de ser respectades.
Per últim, tant la cultura com la natura del paratge no han de alterar-se el més mínim, ja sigui estripant plantes, arrencant-les o causant alguna molèstia a un animal.
Tarifes
Tal com succeeix amb la gran majoria de parcs naturals que hi ha a la Costa Brava, recórrer-lo és lliure i completament gratuït.
Parc Natural del Cap de Creus
El març de l'any 1998 es va crear oficialment un espai de la Costa Brava que pertany a la sisena categoria de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Es tracta del Parc Natural del Cap de Creus, una zona protegida de superfície força gran, arribant gairebé a les catorze mil hectàrees en total.
Abans de l'existència del Parc Natural del Cap de Creus no hi havia cap altre parc marítim-terrestre a la Comunitat Autònoma de Catalunya. En concret, de tota la superfície abastada, 900 hectàrees són reserves naturals terrestres, mentre que 835 són reserves orgàniques, però en aquest cas de tipus marí.
La zona protegida es troba emmarcada dins de vuit municipis diferents, tots ells pertanyents a la Costa Brava. Port de la Selva, Cadaqués, Roses i Llansá són alguns dels més coneguts a nivell nacional, afegint a la llista Pau, Vilajuiga, Palau Sabardera i Selva de Mar.
Flora
En alguns parcs naturals de la Costa Brava estem acostumats a veure un tipus de flora purament mediterrània. No obstant això, en el del Cap de Creus hi ha una enorme varietat, incloent-hi elements vegetals centreuropeus, eurosiberians i fins i tot atlàntics.
És per aquest motiu que al Parc Natural del Cap de Creus és possible veure des de multitud de matolls i alzines que són molt típics del Mediterrani fins a un altre tipus de flora que no sol deixar-se veure: prats silicícoles de muntanya, avellans i un llarg etcètera.
La tramuntana que sol bufar en aquest espai protegit exerceix una modelació de cada espècie vegetal que hi és present, endurint l'hàbitat per diversos aspectes purament orgànics. El primer d'ells es resumeix en què les plantes evapotranspiren més. Per altra banda, el seu nivell de salinitat és superior, essent aquest aspecte fruit dels aerosols que vénen donats per l'aigua marina.
Encara que la roca compta amb una enorme presència al Parc Natural del Cap de Creus, ja sigui en forma de roquedals o fins i tot penya-segats amb unes precioses vistes al mar, en certes zones hi ha un preciós aflorament que dóna forma a un espectacle visual ple de multitud de colors.
Fauna
El tipus de fauna que més abunda en aquest parc natural de la Costa Brava és sens dubte l'amfibi. Encara que no totes aquelles espècies que hi ha a la península ibèrica es deixen veure al Cap de Creus, un elevadíssim percentatge fa acte de presència en aquesta zona protegida. Els gripaus comuns són molt habituals, així com la ranita meridional de la qual crida l'atenció el seu petit tamany.
Seguint l'exemple del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, també es pot veure al Cap de Creus la tortuga del Mediterrani, encara que en aquest cas la quantitat és molt més reduïda. Altres animals similars formen part de la llista, destacant entre tots ells el galàpag leproso, la salamanquesa comuna i el llangardaix ocel·lat.
Una altra fauna que també és molt important per a l'ecosistema d'aquest parc natural és la que sobrevola. Quan les aus migren tant a la tardor com a la primavera és altament recomanable visitar el Parc Natural del Cap de Creus, ja que es poden veure multitud d'espècies.
Basta amb anar a qualsevol penya-segat per contemplar diverses àguiles perdiceres, encara que no són les úniques aus que solen rondar aquestes zones tan rocoses que solen agradar a aquesta fauna. Al llistat s'afegeixen des de mussols fins a falcons pelegrins.
Per descomptat, l'ambient marí afecta de ple a la fauna donant peu a que estiguin presents des d'aus fins a multitud de peixos en el fons de l'aigua. Començant pels animals voladors, les gavines són extremadament comunes al Cap de Creus, mentre que altres aus no compten amb tanta presència a la zona protegida: alcatraces, charrans, báldrigas, cormorans moñudos i un llarg etcètera.
Seguidament toca parlar de la fauna del fons marí. La que més crida l'atenció d'aquells que tenen el privilegi d'observar-la és el coral de tonalitat rojiza, la qual és compartida per la gorgonia que rep el nom tècnic de paramuricea clavata.
Hi ha nombrosos peixos que recorren les aigües del Parc Natural del Cap de Creus, destacant entre ells multitud de meros, salpes i sardos. Conviuen en harmonia amb les llagostes i els llamàntols.
Normes
Gaudir tant de la flora com de la fauna, així com dels itineraris que descriurem més endavant, exigeix complir una sèrie de normes, les quals varien depenent de si s'accedeix a la zona terrestre o a la marina.
Si optes per la terrestre cal saber que necessites una autorització específica per plantar qualsevol tipus d'element vegetal, així com per extreure'l. Per altra banda, no poden llançar-se residus de cap classe.
Anar per la zona terrestre és possible si no et desplaces amb un vehicle que funcioni amb motor, encara que sí pot fer-se en les pistes habilitades per a aquest fi, així com en les carreteres.
No està permès acampar lliurement en cap de les zones, mentre que en algunes d'elles s'admet el foc, sempre que es respectin els períodes estipulats per fer-ho.
Acabant amb les normes que fan referència a la zona terrestre del Parc Natural del Cap de Creus, és destacable que hi ha la possibilitat de practicar la caça, havent d'aplicar a raja tabla la normativa en qüestió.
Si optes per anar a una de les reserves naturals integrals que formen part d'aquesta zona protegida, cal circular en funció de l'itinerari que pretens seguir, per la qual cosa no es permet la mobilitat completament lliure. Alhora, està prohibit totalment extreure qualsevol element vegetal o animal, així com qualsevol fòssil, roca o conjunts minerals dels que estan presents al parc natural.
Més enllà de les terrestres, també hi ha reserves naturals parcials marines. En elles cal aplicar les normatives a l'hora de practicar la pesca, visitar la zona, fondejar, practicar submarinisme o circular per la zona a través de la via marítima.
La zona marina que no és reserva natural parcial també està subjecta a unes importants normes com la de estar prohibides certes pescades en concret: cerco i arrossegament. D'altra banda, si és de tipus artesanal o es duu a terme com si fos un esport, sí es pot practicar la pesca.
Itineraris
En el Parc Natural del Cap de Creus hi ha diversos itineraris, per la qual cosa cada visitant pot escollir aquell que més li convingui. Això sí, tots ells són una mica difícils. A diferència d'altres parcs naturals de la Costa Brava que compten amb rutes molt senzilles, al ser una zona tan abrupta són habituals els desnivells i els passos que tenen una gran estretor. És per aquest motiu que el calçat còmode i de qualitat és essencial, independentment de si els itineraris els fan adults o nens.
Itinerari circular fins a la Punta del Cap de Creus
Aquesta ruta és ideal per gaudir dels meravellosos paisatges que la zona ofereix als excursionistes. Es tracta d'un itinerari que és circular i abasta poc més d'un quilòmetre i mig, amb alguns trams un tant difícils.
Punta de Cap de Creus, Cova de S’Infern i S’Eixugador són alguns dels llocs que es visiten al llarg dels noranta minuts de durada, començant l'experiència al far.
Per fer l'itinerari circular s'han de seguir unes senyals rojoses. La planta herbàcia espadanya i els junts estan molt presents sobretot a la part final del recorregut.
Cala Culip
Dos quilòmetres són suficients per arribar a una icònica cala de la Costa Brava, la qual a diferència de moltes altres sol estar poc freqüentada per banyistes. Això és degut a l'accés difícil, essent només compatible amb excursions a peu o travessies marítimes.
Des del Parc Natural del Cap de Creus només cal recórrer dos quilòmetres, bastant per a això amb tres quarts d'hora. L'itinerari no és massa difícil, acabant en una cala la longitud de la qual és de només quinze metres. Convé destacar que a la platja està permès el nudisme.
Cami antic des del far fins a Cadaqués
Si vols recórrer el parc natural en família, aquesta ruta apta per als més petits de la casa és la millor elecció possible, tot i que és duradora pel seu recorregut de distància considerable: vuit quilòmetres en total.
Els desnivells acusats gairebé no estan presents a l'itinerari. És per aquest motiu que és força habitual trobar-se amb altres famílies.
Com arribar
La AP-7 connecta amb diverses comarcals que dirigeixen a diversos municipis de la Costa Brava, essent un dels més bonics el conegut com a Cadaqués, un preciós poble de pescadors. Precisament és aquesta localitat aquella a la qual cal arribar per iniciar el trajecte cap al Parc Natural del Cap de Creus.
Al Cadaqués hi ha moltes indicacions, per la qual cosa no és gens difícil arribar a l'icònic far que dóna començament a itineraris que suposen una experiència única. Això sí, no és una conducció apta per a tot tipus de persones, ja que aquelles que es maregen excessivament amb les corbes o que no estan acostumades a circular per carreteres molt serpentejades poden arribar a passar-ho malament.
Tanmateix, en cas contrari és un trajecte que es gaudeix plenament. De fet, és de les millors rutes per fer en vehicle particular, ja que durant el transcurs de la mateixa es dibuixen unes vistes espectaculars.
On aparcar
Després d'arribar al final de la sinuosa carretera que et porta de Cadaqués al far de Cap de Creus trobaràs un aparcament que és força ampli, així com gratuït, la qual cosa s'agraeix. Tanmateix, no és fàcil trobar una plaça lliure, sobretot a plena època estival. Si decideixes visitar aquesta zona protegida al juliol o agost, és recomanable anar a primera hora si vols aparcar amb facilitat just al far.
Taxes
Seguint l'exemple de l'aparcament, l'experiència inoblidable de recórrer el Parc Natural del Cap de Creus és completament gratuïta.
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
La Costa Brava compta amb diverses àrees protegides de recursos gestionats, estant ubicat un dels espais naturals entre dues comarques: Baix Empordà i Alt Empordà. Es tracta del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
En l'any 2010 es va declarar oficialment aquesta zona com un parc natural, el qual és de considerables dimensions. I és que comprèn una superfície total que gairebé arriba a les vuit mil dues-centes hectàrees en total, sent dues mil d'elles només marítimes.
Así doncs, estem davant un parc natural que combina superfície terrestre amb aquella que és de tipus marí, donant forma a un ecosistema únic i variat del qual gaudeixen al màxim els visitants que acudeixen a aquesta zona protegida.
Paisatge
Un dels aspectes més destacables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és sense cap dubte el paisatge del qual fa gala, el qual crida l'atenció per ser molt heterogeni, una característica que no sol estar present als parcs naturals de la Costa Brava.
Hi ha diversos elements molt representatius del conjunt paisatgístic que forma part de l'espai protegit, començant pel més popular de tots: el macís del Montgrí. En ell s'emplacen diverses cims que permeten obtenir unes vistes privilegiades, especialment el Montplà gràcies a la seva altura de més de tres-cents metres.
En la part litoral es poden observar uns penya-segats espectaculars. En cap altra zona de Catalunya es deixen veure semblants accidents geogràfics de tipus calcari cuja alçada no arriba per molt poc als cent metres en total.
El propi mar ha estat l'encarregat de, al llarg de molts anys, anar modelant el paisatge del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Més enllà de les cales que tant agraden als visitants, a la llista cal afegir petits illots i coves.
Flora
Un dels principals motius que fan que el paisatge d'aquesta zona protegida sigui tan bonic es resumeix en la presència de una variada flora, la qual es veu obligada a adaptar-se a unes condicions que no són ni de bon tros agradables per als elements vegetals: molt vent, alt nivell de salinitat, etcètera.
A les Illes Medes hi ha una enorme diversitat florística que no ha estat intervenida de cap manera per l'ésser humà, sent la matèria natural i les aus marines els únics factors influents en unes herbes de tipus nitròfil.
Abandonant la superfície marina i posant els peus a la terrestre, s'evidencia una gran presència d'hibiscus i altres malvàcees. Encara que també les hi ha en certes zones de Catalunya, només les del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter estan situades en un hàbitat que pot considerar-se com a propi.
Els acebuchals també es deixen veure en l'espai protegit, els quals deuen la seva presència al relleu, al sòl ple de pedres i a un clima que és molt propi de la zona mediterrània. Tot això també dóna peu a que hi hagi boscos plens de vegetació.
Continuant amb el que fa referència al Mediterrani, és destacable la presència de un tipus de flora que no acostuma a estar en ell: les briófites que no tenen vasos, les quals proliferen sobretot en aquelles àrees que compten amb un elevat percentatge d'humitat.
Per si fos poc, alguns dels penya-segats que proporcionen unes impressionants vistes al mar alberguen una flora que poc té a veure amb la del resta del parc natural, traduint-se en una biodiversitat cuyo nivell es alcanzado por muy pocos espacios protegidos de la Costa Brava.
Fauna
La flora no és l'únic molt variat, ja que exactament el mateix es pot dir de la fauna. Convé distingir entre la terrestre i la submarina, presumint aquesta última d'una major diversitat biològica.
Submarina
El fons marí, seguint l'exemple del parc natural en general, destaca per ser molt heterogeni. Això es tradueix en què diverses espècies es vegin capaces d'adaptar-se a la perfecció a un ecosistema que és molt divers i que, com és d'esperar, està protegit a més no poder.
Gràcies a què els submarinistes i altres visitants respecten a rajatabla aquesta normativa, els recursos del fons del mar segueixen intactes avui dia, poden veure's habitualment alguns peixos que són difícils de contemplar en la resta del món.
Precisament certs peixos que comercialment tenen un gran valor són el millor exemple possible de com funcionen bé les normes per protegir la fauna submarina del lloc. Els pescadors i els submarinistes no afecten de cap manera a l'activitat d'alguns peixos molt comuns al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: corvallos, sardos imperials, lubines, daurades, mers i un llarg etcètera.
El fet que hi hagi certs peixos i altres tipus d'animals marins al parc natural també deriva en que es doni cita allí algun que altre depredador de tipus pelàgic. Entre els més comuns es troben els atunes rojos i les ratlles àguila.
Més enllà dels peixos, un dels motius que porten a tants submarinistes a voler recórrer el fons del mar es resumeix en la presència de multitud de coralls cuya tonalidad rojiza es realmente bonita, pudiendo decirse lo mismo de las gorgonias. A la llista d'elements coral·lígens cal afegir dàtils de mar, nacres i esponges.
Toda la fauna anteriorment descrita atrau a una espècie que, de tant en tant, també es deixa veure al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ens referim als dofins mulars que acostumen a fer acte de presència en la zona anant en grup d'un mínim de deu cetàcids.
Terrestre
Són nombroses les espècies d'aus que estan protegides i que acudeixen a aquest parc natural de la Costa Brava fent ús d'ell com si d'un refugi es tractés. Un clar exemple és el de les rupícoles, així com les aus tant rapaces com marines.
Tant als illots que formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com a la zona del litoral hi ha mussols reals, grajilles occidentals, cernícalos i fins i tot falcons pelegrins. Per la seva banda, els gavians i les àguiles crien a l'àrea protegida, aprofitant el fet que els garrigares són ideals per a això.
És destacable que en cap altra zona de la comunitat autònoma catalana hi ha tants ratpenats de cova, encara que l'espècie que compta amb una major abundància és la gavina de Cortés.
Establint de nou una comparació amb altres parts de Catalunya, aquest parc natural és un dels llocs amb més presència no només de huairavos, sinó també de garcetes comunes i de garces guaneres.
Finalment, gairebé el cinquanta per cent de cormorans moñudos que hi ha al territori català es troben ubicats al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Això és fruit de els forats que hi ha en algunes pendents molt pròximes a la costa, els quals són utilitzats per criar.
Itineraris
De tots els parcs naturals que hi ha a la Costa Brava, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un dels més variats, tal com demostren els seus quasi vint itineraris diferents que es poden fer practicant el senderisme o el ciclisme. Qualsevol que sigui la teva elecció l'experiència serà inolvidables, així com en el cas de recórrer les rutes submarines. A continuació descriurem alguns dels itineraris més recomanables.
De Cala de l’Illa Roja a Cala Moreta
En aquest parc natural hi ha un parell de cales que estan connectades per una ruta que és apta per senderistes tant experimentats com amateurs, ja que el desnivell és de només 210 metres. Això sí, la durada és considerable, necessitant-se una mica més de tres hores i mitja per recórrer els 13,2 quilòmetres.
La ruta comença a la Cala de l’Illa Roja, una platja nudista que destaca sobretot per la seva aigua cristal·lí. Finalment l'itinerari acaba a la Cala Moreta, altra zona en la qual també s'accepta el nudisme.
De Cala del Salpaig a Punta Ventosa
Si t'agraden les rutes circulars que pràcticament poden fer totes les persones, aquest itinerari t'encantarà. En unes tres hores és possible completar el recorregut d'onze quilòmetres cui desnivell arriba als 230 metres.
Al tractar-se d'un itinerari que comença i acaba al mateix punt, la Cala del Salpaig, una bona idea consisteix en posar fi a l'activitat donant-se un bon bany a aquesta platja que no sol estar massa concorreguda.
De l’Estartit al Castell de Montgrí
Si ets un senderista experimentat i estàs acostumat a fer rutes una mica difícils, et veuràs capaç de terminar aquest itinerari circular que requereix una forma física a l'altura de les circumstàncies. I és que la distància a recórrer és gairebé dinou quilòmetres.
La dificultat de la ruta també ve donada pel desnivell que supera àmpliament els quatre-cents metres. Tot això dóna peu a requerir gairebé sis hores per acabar el trajecte, però el cert és que val molt la pena si vols descobrir un dels elements més importants del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Com arribar
Per anar al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter el millor és anar a l’Escala o a Torroella de Montgrí. Al primer dels municipis s'arriba per l'AP-7, prenent la sortida 5 que connecta posteriorment amb la GI-623. Si prefereixes la segona localitat, la sortida de l'AP-7 és la 9A. En els dos casos trobaràs indicacions molt precises que et permetran arribar sense problemes a l'espai protegit.
¿Prefereixes el transport públic? En aquest cas gaudiràs d'unes connexions força bones, les quals comencen amb la ruta en tren de Barcelona a Portbou. Agafant aquesta línia cal baixar a Figueres. Acte seguit és necessari desplaçar-se en autobús fins a les entitats municipals que formen part del parc natural.
Tarifes
Gaudir de l'ampli i variat ecosistema del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és gratuït. No obstant això, si vols explorar el fons submarí probablement hauràs de acabar pagant per l'activitat al contractar els serveis d'una empresa especialitzada que et cedeixi el material necessari per endinsar-te en les profunditats d'aquesta part tan biodiversa de la Costa Brava.