Els 3 Parcs Naturals a Alt Empordà amb millors opinions
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
De tots els Parcs Naturals que hi ha a la Costa Brava, sens dubte un dels més importants a nivell nacional i internacional és el conegut com Aiguamolls de l’Empordà.
En l'Empordà hi ha dos rius que són coneguts com Muga i Fluvià. Entre aquests dos espais fluvials s'ubica una zona humida que va ser inaugurada l'any 1983 i que anualment és visitada per multitud de persones.
Es tracta d'un espai completament natural que està protegit. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà abasta una superfície de més de quatre mil set-cents hectàrees. És per aquest motiu que comprèn un total de nou municipis diferents: Sant Pere Pescador, Roses, Peralada, Pedret i Marzà, Pau, Palau-saverdera, L’Escala, L’Armentera i Castelló d’Empúries.
Ecosistemes
Un dels aspectes més destacables d'aquest Parc Natural és la gran varietat d'ecosistemes que es donen cita en ell. Primerament toca parlar del que més sol atraure les mirades dels visitants: el de les marismas que estan formades per aigua dolça.
Castelló d’Empúries antigament comptava amb un llac. Els seus rests són els que es poden veure als Aiguamolls de l’Empordà. Al estar en una zona més aviat interior, a una considerable distància respecte al mar, les aigües d'aquestes llacunes no tenen la salinitat de la costa.
Continuant amb les marismas, tant l'aigua dolça com la profunditat donen peu a que la vegetació que es pot admirar en aquest lloc poc tingui a veure amb la d'altres zones de la Costa Brava, la qual cosa és fruit no només de la menor salinitat, sinó també del elevat percentatge d'humitat.
A mesura que van passant els anys, els propis Aiguamolls de l’Empordà van promoure projectes pensats per recuperar llacunes el estat no era el desitjable, així com crear algunes completament noves, sempre respectant al màxim la natura del lloc.
Havent parlat anteriorment del mar, no pot passar-se per alt aquest altre ecosistema que també crida molt l'atenció de qui visita el Parc Natural. Just davant de l'espai natural protegit hi ha una àrea costanera que destaca per combinar a la perfecció la sorra fina amb aquella que presenta un cert gruix.
Per descomptat, als Aiguamolls de l’Empordà també hi ha platges, les quals són espectaculars. Bàsicament, això és fruit de ser completament verge. No hi ha altres a la Costa Brava, sent l'objectiu principal del Parc Natural el de continuar preservant la virginitat de dites zones.
Precisament després d'aquestes platges verges estan ubicades les conegudes com llaunes. En concret són unes llacunes plenes de vegetació a la qual els locals donen el nom de salsura. Tant els juncs com les arroyuelas compten amb una gran presència en aquest ecosistema.
Al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és habitual veure alguna que altra masia, a més de certes construccions que s'integren perfectament sense passar-li factura al paisatge. De fet, tant la flora silvestre com els animals agraeixen la seva presència, ja que utilitzen dites estructures a mode de refugis.
Per otra banda, no poden passar-se per alt els nombrosos cultius que hi ha en l'espai protegit. Antigament eren uns altres diferents, tractant-se més aviat avui en dia d'arbres que donen tot tipus de fruites, així com de blat de moro i girassols. En aquest sentit és destacable que, des de l'any 1983, poc a poc es va recuperant un cultiu concret: el de l'arròs, molt típic d'aquesta zona de l’Empordà.
A la seva vegada, obviant els rius anteriorment mencionats, és destacable un altre aspecte hidrogràfic que forma un ecosistema ple no només d'acequias, sinó també de rambles molt diferents unes de les altres. És per aquest motiu que els amants de la botànica queden sorpresos al veure la vegetació allí present, sorprenent també la fauna que es dona cita en aquest lloc.
L'últim ecosistema és el dels tancats: prats que habitualment es poden veure a l’Empordà i que en aquest cas, durant l'època de pluges incessants, passen a inundar-se donant forma a un paisatge inoblidable. Alguns dels arbres que hi ha són els àlbers i els freixes.
Itineraris
Degut precisament a la gran quantitat d'ecosistemes que hi ha, així com a la enorme superfície abastada, són nombrosos els itineraris pels quals es pot optar. Els que veuràs a continuació estan ordenats en base a la longitud total comprenent.
Mig de dos Rius
El primer dels itineraris abasta un quilòmetre i mig, per la qual cosa pot ser completat en poc temps. És ideal per aquells visitants que disposen d'una hora o fins i tot menys per gaudir del Parc Natural. Per completar-lo cal passar per la part esquerra d'un dels rius: Fluvià, poc abans de la desembocadura.
El més sorprenent de Mig de dos Rius és sens dubte la vegetació. És inevitable quedar-se sorprès per la bellesa que desprenen les orquídies, així com els altres elements vegetals presents tant al prat com al bosc.
Com és d'esperar, estem davant d'un itinerari que també és gaudit per aquelles persones que se'l passen en gran contemplant fauna que és difícil de ser avistada, sent un clar exemple l'ocell negre i groc que rep el nom d'oropèndola.
Vilaüt
Ara que hem parlat dels ocells, és un bon moment per mencionar el que es va convertir en el primer observatori d'aquest tipus d'animals que va veure la llum a tota Catalunya. Precisament va ser creat el mateix any en què es va inaugurar el Parc Natural: 1983.
Dit observatori es pot veure en un itinerari realitzable tant caminant com anant en bicicleta, encara que en aquest últim cas convé anar a un ritme el més baix possible perquè l'experiència sigui duradora.
El millor moment per fer l'itinerari Vilaüt és la primavera. I és que durant el transcurs d'aquesta estació de l'any es poden veure una enorme quantitat de flors molt colorides, rebent als visitants amb un espectacle de tonalitats: des de les grogues dels lliris fins a les roses i taronges dels ranúncols. A més, entre maig i juny és possible veure com arriben al lloc algunes aus que no són gens fàcils d'avistar.
Des del Mas del Matà fins a les llacunes
Aquest itinerari pot ser realitzat per persones que tenen alguna dificultat en el que fa a la mobilitat, podent-se desplaçar en cadira de rodes. També és possible completar-lo portant un nadó en el seu respectiu cotxet.
La ruta comença a Cortalet i és de dos mil tres-cents metres. És un recorregut idoni per aquells que volen anar fent parades, ja que hi ha repartides una gran quantitat d'observatoris que permeten deleitar-se observant tant la fauna com la flora del lloc.
Des del Cortalet fins als Estanques Europa
Si vols fer una ruta una mica més llarga, una de les que solen recomanar-se per als senderistes i ciclistes és aquesta de quatre quilòmetres. Encara que és un itinerari gaudible tot l'any, és destacable l'absència de vegetació elevada, per la qual cosa l'ombra és inexistent. És per aquest motiu que, en cas de fer-ho en plena estació estival, la crema solar és imprescindible.
La ruta passa per un punt que sol donar peu a que tots els visitants treguin els seus mòbils i càmeres per fer fotos inoblidables: el pont d'Empuriabrava que passa per sobre del riu Muga, oferint unes vistes espectaculars.
Itinerari Natural del Fluvià
Acabem amb dos itineraris que estan recomanats sobretot per als amants del ciclisme, ja que la distància a recórrer és considerable, especialment la de l'últim itinerari. En aquest cas parlem d'un total de gairebé nou quilòmetres.
En Sant Pere Pescador hi ha un centre en el qual s'informa als visitants, sent precisament aquest punt en què comença la ruta. Seguint el Fluvià, concretament per la part dreta del riu, s'arriba a la bonica desembocadura, així com a unes dunes que permeten admirar una bonica vista platja.
El que més sorprèn aquells que s'animen a fer aquest itinerari és la diversitat dels ambients al llarg de vuit mil sis-cents metres.
Ruta dels Estanques
La llista d'itineraris acaba amb un altre que sí o sí s'ha de fer en bicicleta. I és que abasta més de trenta quilòmetres en total, partint del Cortalet i arribant novament a aquest punt, ja que es tracta d'un trajecte de tipus circular.
Després de donar començament a la sortida s'arriba a Vilaüt, passant per tota classe de camps en què es cultiven multitud d'aliments, boscos que estan plens de vegetació, marjals amb un alt nivell d'humitat i, en definitiva, escenaris que poc tenen a veure uns amb altres.
La Ruta dels Estanques és amb diferència la ruta més variada de totes. De fet, fins i tot poden veure's un parell d'ermites amb molta antiguitat a les seves esquenes, sent Sant Antoni la que més mirades atrau, encara que Sant Joan dels Erms també desprèn un gran encant sobretot per la zona en què està ubicada.
Com arribar
No és complicat arribar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, sigui quina sigui la via per la qual optis: autobús, tren o transport privat.
Autobús
Has d'anar a Castelló d’Empúries, població a la qual arriben els autobusos que surten de Figueres. Des del municipi medieval és possible agafar un altre autobús que comptarà amb una parada precisament a l'espai protegit que pretens visitar.
Tren
La línia que connecta Barcelona amb Portbou és la que s'ha de ser presa, baixant a l'estació de Figueres que connecta amb l'autobús, havent de llavors realitzar el pla anteriorment descrit per anar d'aquesta ciutat a Castelló i arribar als Aiguamolls de l’Empordà.
Vehicle privat
Tant si vas en cotxe com si prefereixes la moto o qualsevol altre vehicle privat, has de circular per l'autopista AP-7 en direcció a La Jonquera, localitat fronterera amb França. Sal per Figueres Sud (4), mentre que si vas en sentit invers hauràs de fer-ho per Figueres Nord (3).
Segueix el recorregut de Roses i, passant per la A-2, arribaràs a la C-260. Quan passi a ser una autovia compta les rotondes, ja que a la cinquena hi ha un desvío que indica el nom d'una població clau: Sant Pere Pescador. Pren aquesta sortida que dirigeix als Aiguamolls de l’Empordà, també senyalitzats en el mateix cartell.
Després d'haver recorregut aproximadament tres quilòmetres podràs desviarte a l'esquerra per iniciar un curt recorregut que et portarà al Cortalet.
Tarifes
És gratis gaudir de les més de tres-centes espècies d'aus que van constantment canviant a causa de les migracions, així com de les dunes, els estanys i la resta d'atractius amb què compta el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
D'on aparcar
En cas que vulguis aparcar just a El Cortalet, lloc on comencen molts dels itineraris, hauràs d'abonar un import de cinc euros.
Si prefereixes no pagar pel aparcament, al Mas Matà hi ha un altre parking que pot ser utilitzat per deixar el teu vehicle privat a cost zero.
Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
En la Costa Brava hi ha una zona que, l'any 1986, va passar a estar catalogada com un monument natural: la Serra de l'Albera, un paratge d'interès nacional que compta amb una superfície de més de quatre mil dues-centes hectàrees.
La gran extensió d'aquest espai s'evidencia amb el total de municipis que comprèn. En concret són tres: Rabós, Espolla i La Junquera. Així doncs, es troba molt a prop de la frontera de França.
En El Pertús, un petit poble francès, hi ha un port. Just allí comença la part dels Pirineus que s'engloben dins de la Serra de l'Albera, acabant a la Costa Brava.
Parlem d'una de les serres més importants de Catalunya sobretot per la gran quantitat de cims amb què compta, els quals tenen una considerable elevació. El rècord se l'emporta el Puig Neulós, assolint els 1.257 metres en total.
Al llarg dels seus 25km de longitud és possible veure nombrosos atractius, estant distribuïts en un parell de reserves naturals de caràcter parcial. La més petita, malgrat cobrir una superfície de 395 hectàrees, és aquella que es troba en un riu conegut com Orlina, essent el principal objectiu d'aquesta zona el de protegir tant els rouredes com els múltiples faigs presents a l'àrea.
L'altra reserva natural parcial inicialment tenia 580 hectàrees, però es va ampliar amb cent més només un any després de declarar-se paratge natural d'interès nacional. A diferència de la primera, la vegetació queda relegada a un segon pla per centrar la protecció sobretot en un animal concret: la tortuga que acostuma a deixar-se veure al Mediterrani.
Fauna
Ara que hem mencionat aquesta tortuga és un bon moment per aprofundir en la fauna que està present al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Abans de descriure les altres, convé seguir insistint en aquests éssers herpetològics, ja que a la resta de la península ibèrica no hi ha poblacions d'aquests animals. Així doncs, no és d'estranyar que es faci tot el possible per protegir-los.
No són les úniques espècies que fan acte de presència en aquest lloc que és sinònim de natura en estat pur. Precisament els que pertanyen a la herpetologia també són habituals, sobretot les granotes, havent d'afegir a la llista multitud de llúdrigues i fins i tot serps.
Obviant els rèptils i els amfibis, no es poden passar per alt la infinitat d'ocells que poblen el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Concretament la xifra d'espècies supera àmpliament el total de dos-cents, així que cada dia és possible albirar nous ocells molt diferents uns dels altres.
Després d'haver parlat dels ocells, ara és el torn dels peixos. Són abundants, especialment els que més criden l'atenció per les seves grans dimensions: els barbs de muntanya. Les truites, per la seva part, també es deixen veure en aquest lloc.
Finalment els mamífers conformen una part important de la fauna del monument natural. El nombre d'espècies arriba a 44, donant peu a que només el 25 per cent dels mamífers que hi ha a tota Catalunya no puguin ser vistos a la Serra de l'Albera.
De tots els mamífers que conviuen al paratge natural d'interès nacional, sens dubte el més important és la vaca de l'Albera. No sorprèn que rebi aquest nom, ja que és endèmica del lloc. De fet, estem davant animals semisalvatges, dels quals aproximadament només hi ha quatre-cents a nivell mundial.
Flora
Si els animals adquireixen molta importància per al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, no es queden enrere els elements vegetals que també compten amb una notable presència al lloc.
La zona San Quirico de Colera-Balmeta és típica del Mediterrani en general, tal com demostren no només els seus matolls, sinó també els alzinars. Desafortunadament es tracta d'una àrea que acostuma a ser castigada per incendis, els quals passen una greu factura al monument natural.
L'altre sector presenta una flora molt distinta a la recentment comentada. Parlem del Requesens-Baussitges, essent una vegetació amb un major nivell d'humitat i amb unes característiques que poc tenen a veure amb les de l'altra flora gràcies sobretot a l'elevació. En aquest cas parlem de faigs, alzinars, rouredes i castanyers. Per si fos poc, en moltes cims poden apreciar-se els preciosos prats alpins que són habituals a les serralades.
Aquí no acaba la llista que forma part de la flora del lloc. I és que la que és pròpia de la riba està present a prop del riu el nom del qual és Anyet. Els al·lisos són nombrosos, a més dels salzes i els freixes.
Visites imprescindibles
Si decideixes visitar el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera podràs optar per diversos itineraris que descripcions més endavant. Sigui quina sigui la teva elecció, no convé que deixis passar una sèrie de punts de gran interès, els quals per uns o altres motius resulten molt atractius.
Castell de Requesens
Aquesta serra no només és la perfecta definició de natura. En ella també hi ha construccions que mereixen molt la pena, essent un clar exemple el castell de Requesens que es va construir a l'època medieval. Fa un parell de segles es va reformar, basant-se els encarregats de fer-ho en un estil que recorda molt al romanticisme.
Si et trobes a la plana podràs veure perfectament dita estructura, la qual es troba concretament a la collina d'un vall molt a prop d'un dels rius que passen pel monument natural: l'Anyet.
Estructures romàniques
Continuant amb les estructures, altres de les més imponents són les romàniques. Totes elles fan gala d'un bon estat de conservació, la qual cosa és meritoria especialment si es tenen en compte els molts anys que tenen a les espatlles.
Tant en les vessants nordenques com en les suretanes hi ha diverses ermites que destaquen per la senzillesa, així com per lo boniques que arriben a ser. La simplicitat en referència a la construcció no es dóna al parlar de l'estructura romànica més destacable de totes: un monestir per benedictins que està a Sant Quirze de Colera.
En aquest vall apartat es respira una gran dosi de tranquil·litat, essent ideal per desconnectar i allunyar-se completament de l'estrès. Allí hi ha una església amb una preciosa basílica, així com restes del que antigament era un claustre.
Monuments amb milers d'anys d'antiguitat
Més de cinc mil anys tenen alguns dels monuments que encara a dia d'avui es troben a la part meridional del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Els que compten amb una major presència són els dòlmens, superant el total de cent cinquanta.
No es queden molt enrere els menhirs, a més de les inscultures. El punt que atreuen la majoria de mirades per part dels visitants és Mas Baleta, ja que a prop de les llacunes d'aquella àrea hi ha un cercle de megalits del qual sorprèn el seu bon estat.
Llacunes
Gaudir al màxim de l'experiència de visitar aquest monument natural exigeix sí o sí admirar les seves llacunes. Desafortunadament és algo que només es pot fer en una època de l'any en concret: primavera, encara que en cas de tenir sort, la resta de l'any també existeix alguna que altra possibilitat. Tot depèn de les pluges, ja que quan són abundants es formen aquestes precioses llacunes.
Durant els mesos en els quals estan repletes d'aigua, tant la fauna com la flora del paratge d'interès nacional canvien per complet, ja que sorgeixen elements que s'adapten perfectament al medi el qual el percentatge d'humitat és molt elevat.
Haya de la Pedra
Són molts els elements vegetals que adquireixen una especial rellevància, tot i que la majoria de visitants tenen com a objectiu un concret que rep el nom de Haya de la Pedra.
Bàsicament es tracta d'un arbre que, amb el pas del temps, ha acabat convertint-se més aviat en una espècie de monument. A més, a les seves proximitats hi ha molta altra vegetació que mereix una menció especial, sobretot els serbals dels caçadors i els acirons.
Mirador
En tot el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera hi ha nombrosos punts que ofereixen unes vistes privilegiades, però si vols gaudir de les que són considerades com les millors de totes, el mirador del Puig Neulós és una visita imprescindible.
Gràcies a la gran alçada de més de mil dues-centes cinquanta metres, la skyline és espectacular en tots els sentits. Sigui quina sigui la direcció en la qual miris quedaràs meravellat, podent admirar planes pertanyents a l’Empordà, la Badia de Roses -considerada una de les més belles de tota Europa-, una Reserva Natural coneguda com Bosc de la Maçana, etcètera.
Itineraris
El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera és un dels parcs naturals de la Costa Brava més versàtils i variats. De tota aquesta diversitat donen fe els diversos itineraris pels quals és possible optar.
Des de Cantallops fins a Requesens
No és un itinerari llarg, ja que abasta poc més de cinc quilòmetres. Així doncs, els excursionistes el completen en un parell d'hores. D'altra banda, l'acumulació del desnivell arriba a poc més de tres-cents cinquanta metres, tractant-se d'una ruta lineal que no resulta complicada, tot i que no és apta per a persones amb un nul fons físic o amb problemes de mobilitat.
L'itinerari comença a Cantallops i, passant per una espècie de camí de romeria, se'n arriba a una icònica església que rep el nom de Santa Maria de Requesens. Anant cap al nord s'assoleix un sender que permet travessar un rierol, el qual és conegut com Les Comtes, n'hi ha prou per a això un quart d'hora.
Mitja hora després d'haver començat la ruta es posen de manifest els primers dòlmens que es troben ubicats a Medàs. Travessant un altre sender que queda a mà esquerra s'arriba a la Font de les Feixes, la qual connecta directament amb Requesens.
Itinerari pels voltants del castell
A diferència de l'anterior itinerari, en aquest cas estem davant d'una ruta que sí és apta per pràcticament qualsevol persona, ja que és molt fàcil recórrer els cinc quilòmetres i mig que comprèn.
El desnivell s'acumula assolint tan sols uns cent quaranta metres, podiendo completar-lo en algo menys de dues hores. Es tracta d'una ruta circular que comença en un pàrquing, concretament en el de Pipes.
Després de passar per la Font Rovellada comença el rodeig al Castell de Requesens, havent de continuar per Can Picardia i posteriorment per Corral Nou. Poc després s'arriba a un refugi i a una teixidora.
Al llarg de la ruta es posen de manifest els molts recursos que proporcionava antigament la serra a qui duien a terme allí la seva activitat econòmica. En concret ens referim tant a l'aigua com a la fusta. Aquest últim material s'utilitzava a mode de combustible per tal de fer ús de múltiples fornades.
Ruta de la Haya de la Pedra
El segon itinerari més llarg de tots és el que passa per una de les visites imprescindibles que hem mencionat abans: l'mític arbre que rep el nom de Haya de la Pedra.
La ruta comença al pàrquing de la teixidora i és circular, comprenent nou quilòmetres que es recorren en un total de tres hores. El desnivell s'acumula fins a arribar als quatre-cents metres, de manera que el grau de dificultat de l'itinerari és mitjà.
La ruta passa per punts clau com el Roc de les Cabres, Font del Faig i Pont de les Cultives. Convé destacar l'existència d'un camí que es troba a mitja hora d'haver iniciat el camí, pujant en direcció al Puig Neulós. Si el prens t'estalviaràs un parell de quilòmetres, però si vols gaudir del cent per cent de l'experiència convé seguir per la font d'Els Arcaires que connecta amb un pont.
Excursió pels boscos de Requesens
En el mateix aparcament en el qual comença la ruta anterior, s'inicia un itinerari que no és apte per a tots els excursionistes. I és que es tracta d'un trajecte que presenta una sèrie de dificultats i, a més, és força llarg: 11 quilòmetres en total.
La ruta circular presenta un desnivell acumulat de més de quatre-cents trenta metres, però el cert és que val molt la pena si t'agrada la flora en general. Durant el transcurs de les cinc hores quedaràs meravellat amb tota la vegetació que es troba en els boscos de la serra.
Després de passar per Requesens i iniciar un camí en direcció a Puig Neulós, arriba el moment de prendre un camí que et permetrà assolir un destí clau: el Faig de la Pedra. Els següents elements pels quals aniràs passant són un parell de fonts -la dels Arcaires i la Nova-, el Roc de l’Atalaiador i un torrent: el de Coll Pregon.
En arribar a l'esclusa fluvial pertanyent al riu Anyet tindràs la possibilitat d'iniciar l'itinerari pels voltants del castell o, pel contrari, emprendre el camí que et portarà novament al pàrquing de la teixidora.
Normes
Sigui quina sigui l'itinerari pel qual optes, hi ha una sèrie de normes que han de complir-se sí o sí. La primera d'elles fa referència a les mascotes, sobretot els gossos, els quals solen deixar-se veure pel Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera en companyia dels seus amos. És possible portar-los d'excursió, però no poden estar lliures: la corretja és obligatòria.
D'altra banda, no es permet acampar lliurement en cap de les zones que abasta el monument natural. Tampoc es pot encendre cap foc, ja que és una àrea que presenta un elevat risc d'incendi.
En cas de generar algun tipus de residu o brossa, no pot deixar-se a la serra, havent de portar-se-la cada persona perquè no quedin rastres d’ella.
Mencionant de nou els itineraris, cal tenir en compte que durant el transcurs dels mateixos és habitual donar amb propietats que són privades, les quals han de ser respectades.
Per últim, tant la cultura com la natura del paratge no han de alterar-se el més mínim, ja sigui estripant plantes, arrencant-les o causant alguna molèstia a un animal.
Tarifes
Tal com succeeix amb la gran majoria de parcs naturals que hi ha a la Costa Brava, recórrer-lo és lliure i completament gratuït.
Parc Natural del Cap de Creus
El març de l'any 1998 es va crear oficialment un espai de la Costa Brava que pertany a la sisena categoria de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Es tracta del Parc Natural del Cap de Creus, una zona protegida de superfície força gran, arribant gairebé a les catorze mil hectàrees en total.
Abans de l'existència del Parc Natural del Cap de Creus no hi havia cap altre parc marítim-terrestre a la Comunitat Autònoma de Catalunya. En concret, de tota la superfície abastada, 900 hectàrees són reserves naturals terrestres, mentre que 835 són reserves orgàniques, però en aquest cas de tipus marí.
La zona protegida es troba emmarcada dins de vuit municipis diferents, tots ells pertanyents a la Costa Brava. Port de la Selva, Cadaqués, Roses i Llansá són alguns dels més coneguts a nivell nacional, afegint a la llista Pau, Vilajuiga, Palau Sabardera i Selva de Mar.
Flora
En alguns parcs naturals de la Costa Brava estem acostumats a veure un tipus de flora purament mediterrània. No obstant això, en el del Cap de Creus hi ha una enorme varietat, incloent-hi elements vegetals centreuropeus, eurosiberians i fins i tot atlàntics.
És per aquest motiu que al Parc Natural del Cap de Creus és possible veure des de multitud de matolls i alzines que són molt típics del Mediterrani fins a un altre tipus de flora que no sol deixar-se veure: prats silicícoles de muntanya, avellans i un llarg etcètera.
La tramuntana que sol bufar en aquest espai protegit exerceix una modelació de cada espècie vegetal que hi és present, endurint l'hàbitat per diversos aspectes purament orgànics. El primer d'ells es resumeix en què les plantes evapotranspiren més. Per altra banda, el seu nivell de salinitat és superior, essent aquest aspecte fruit dels aerosols que vénen donats per l'aigua marina.
Encara que la roca compta amb una enorme presència al Parc Natural del Cap de Creus, ja sigui en forma de roquedals o fins i tot penya-segats amb unes precioses vistes al mar, en certes zones hi ha un preciós aflorament que dóna forma a un espectacle visual ple de multitud de colors.
Fauna
El tipus de fauna que més abunda en aquest parc natural de la Costa Brava és sens dubte l'amfibi. Encara que no totes aquelles espècies que hi ha a la península ibèrica es deixen veure al Cap de Creus, un elevadíssim percentatge fa acte de presència en aquesta zona protegida. Els gripaus comuns són molt habituals, així com la ranita meridional de la qual crida l'atenció el seu petit tamany.
Seguint l'exemple del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, també es pot veure al Cap de Creus la tortuga del Mediterrani, encara que en aquest cas la quantitat és molt més reduïda. Altres animals similars formen part de la llista, destacant entre tots ells el galàpag leproso, la salamanquesa comuna i el llangardaix ocel·lat.
Una altra fauna que també és molt important per a l'ecosistema d'aquest parc natural és la que sobrevola. Quan les aus migren tant a la tardor com a la primavera és altament recomanable visitar el Parc Natural del Cap de Creus, ja que es poden veure multitud d'espècies.
Basta amb anar a qualsevol penya-segat per contemplar diverses àguiles perdiceres, encara que no són les úniques aus que solen rondar aquestes zones tan rocoses que solen agradar a aquesta fauna. Al llistat s'afegeixen des de mussols fins a falcons pelegrins.
Per descomptat, l'ambient marí afecta de ple a la fauna donant peu a que estiguin presents des d'aus fins a multitud de peixos en el fons de l'aigua. Començant pels animals voladors, les gavines són extremadament comunes al Cap de Creus, mentre que altres aus no compten amb tanta presència a la zona protegida: alcatraces, charrans, báldrigas, cormorans moñudos i un llarg etcètera.
Seguidament toca parlar de la fauna del fons marí. La que més crida l'atenció d'aquells que tenen el privilegi d'observar-la és el coral de tonalitat rojiza, la qual és compartida per la gorgonia que rep el nom tècnic de paramuricea clavata.
Hi ha nombrosos peixos que recorren les aigües del Parc Natural del Cap de Creus, destacant entre ells multitud de meros, salpes i sardos. Conviuen en harmonia amb les llagostes i els llamàntols.
Normes
Gaudir tant de la flora com de la fauna, així com dels itineraris que descriurem més endavant, exigeix complir una sèrie de normes, les quals varien depenent de si s'accedeix a la zona terrestre o a la marina.
Si optes per la terrestre cal saber que necessites una autorització específica per plantar qualsevol tipus d'element vegetal, així com per extreure'l. Per altra banda, no poden llançar-se residus de cap classe.
Anar per la zona terrestre és possible si no et desplaces amb un vehicle que funcioni amb motor, encara que sí pot fer-se en les pistes habilitades per a aquest fi, així com en les carreteres.
No està permès acampar lliurement en cap de les zones, mentre que en algunes d'elles s'admet el foc, sempre que es respectin els períodes estipulats per fer-ho.
Acabant amb les normes que fan referència a la zona terrestre del Parc Natural del Cap de Creus, és destacable que hi ha la possibilitat de practicar la caça, havent d'aplicar a raja tabla la normativa en qüestió.
Si optes per anar a una de les reserves naturals integrals que formen part d'aquesta zona protegida, cal circular en funció de l'itinerari que pretens seguir, per la qual cosa no es permet la mobilitat completament lliure. Alhora, està prohibit totalment extreure qualsevol element vegetal o animal, així com qualsevol fòssil, roca o conjunts minerals dels que estan presents al parc natural.
Més enllà de les terrestres, també hi ha reserves naturals parcials marines. En elles cal aplicar les normatives a l'hora de practicar la pesca, visitar la zona, fondejar, practicar submarinisme o circular per la zona a través de la via marítima.
La zona marina que no és reserva natural parcial també està subjecta a unes importants normes com la de estar prohibides certes pescades en concret: cerco i arrossegament. D'altra banda, si és de tipus artesanal o es duu a terme com si fos un esport, sí es pot practicar la pesca.
Itineraris
En el Parc Natural del Cap de Creus hi ha diversos itineraris, per la qual cosa cada visitant pot escollir aquell que més li convingui. Això sí, tots ells són una mica difícils. A diferència d'altres parcs naturals de la Costa Brava que compten amb rutes molt senzilles, al ser una zona tan abrupta són habituals els desnivells i els passos que tenen una gran estretor. És per aquest motiu que el calçat còmode i de qualitat és essencial, independentment de si els itineraris els fan adults o nens.
Itinerari circular fins a la Punta del Cap de Creus
Aquesta ruta és ideal per gaudir dels meravellosos paisatges que la zona ofereix als excursionistes. Es tracta d'un itinerari que és circular i abasta poc més d'un quilòmetre i mig, amb alguns trams un tant difícils.
Punta de Cap de Creus, Cova de S’Infern i S’Eixugador són alguns dels llocs que es visiten al llarg dels noranta minuts de durada, començant l'experiència al far.
Per fer l'itinerari circular s'han de seguir unes senyals rojoses. La planta herbàcia espadanya i els junts estan molt presents sobretot a la part final del recorregut.
Cala Culip
Dos quilòmetres són suficients per arribar a una icònica cala de la Costa Brava, la qual a diferència de moltes altres sol estar poc freqüentada per banyistes. Això és degut a l'accés difícil, essent només compatible amb excursions a peu o travessies marítimes.
Des del Parc Natural del Cap de Creus només cal recórrer dos quilòmetres, bastant per a això amb tres quarts d'hora. L'itinerari no és massa difícil, acabant en una cala la longitud de la qual és de només quinze metres. Convé destacar que a la platja està permès el nudisme.
Cami antic des del far fins a Cadaqués
Si vols recórrer el parc natural en família, aquesta ruta apta per als més petits de la casa és la millor elecció possible, tot i que és duradora pel seu recorregut de distància considerable: vuit quilòmetres en total.
Els desnivells acusats gairebé no estan presents a l'itinerari. És per aquest motiu que és força habitual trobar-se amb altres famílies.
Com arribar
La AP-7 connecta amb diverses comarcals que dirigeixen a diversos municipis de la Costa Brava, essent un dels més bonics el conegut com a Cadaqués, un preciós poble de pescadors. Precisament és aquesta localitat aquella a la qual cal arribar per iniciar el trajecte cap al Parc Natural del Cap de Creus.
Al Cadaqués hi ha moltes indicacions, per la qual cosa no és gens difícil arribar a l'icònic far que dóna començament a itineraris que suposen una experiència única. Això sí, no és una conducció apta per a tot tipus de persones, ja que aquelles que es maregen excessivament amb les corbes o que no estan acostumades a circular per carreteres molt serpentejades poden arribar a passar-ho malament.
Tanmateix, en cas contrari és un trajecte que es gaudeix plenament. De fet, és de les millors rutes per fer en vehicle particular, ja que durant el transcurs de la mateixa es dibuixen unes vistes espectaculars.
On aparcar
Després d'arribar al final de la sinuosa carretera que et porta de Cadaqués al far de Cap de Creus trobaràs un aparcament que és força ampli, així com gratuït, la qual cosa s'agraeix. Tanmateix, no és fàcil trobar una plaça lliure, sobretot a plena època estival. Si decideixes visitar aquesta zona protegida al juliol o agost, és recomanable anar a primera hora si vols aparcar amb facilitat just al far.
Taxes
Seguint l'exemple de l'aparcament, l'experiència inoblidable de recórrer el Parc Natural del Cap de Creus és completament gratuïta.
