Costa Brava Què fer

Licors Quevall, una microdestil·leria en un antic convent a base d’herbes i set de llibertat

Un boig de Llançà que va abandonar una carrera a la banca per emprendre entre barrils.

“Els meus pares, tot i no tenir gaires estudis, sí que em van ensenyar a tenir valors i esperit crític.” I jo, que puc dir de primera mà que l’Olga i en Joan són persones meravelloses, em crec les paraules de l’Isaac.

“El sector financer s’ha convertit en una banda de venedors d’enciclopèdies on la teva aportació com a treballador només es mesura per la capacitat que tinguis per enxufar productes i assegurances. Sovint, amb tècniques properes al xantatge i l’extorsió. I a mi no em van educar per això.”

Aquesta va ser la resposta de l’Isaac Castelló quan li vaig demanar per què va abandonar una carrera a la banca, amb un sou envejable, per fotre’s als baixos de casa a fer licor. Que la decisió havia estat encertada ja ho sabia jo.

L’obrador de Licors Quevall (Llançà)
L’obrador de Licors Quevall (Llançà)

Només cal tastar el seu producte i fer un passeig per l’obrador per entendre que engegar les finances a pastar és el millor que li podria haver passat mai. I ara ens toca aprofitar-ho a nosaltres.

Els orígens de Quevall són lluny de la Costa Brava: fa poc més de 10 anys, quan un matrimoni de l’Urgell va perdre la feina i va decidir recuperar les receptes de la padrina per fer licors artesans a casa. Trobar feina quan voltes els 60 és complicat i ells no havien perdut l’esperit emprenedor.

Quan al 2015 els va arribar el moment de jubilar-se, l’Isaac ja feia un parell d’anys que intentava fer ratafia i licor de llimona a casa. Era el moment de fer el pas i professionalitzar les seves aventures entre destil·lats.

L’Isaac i en Little
L’Isaac i en Little, al 2014, amb les seves primeres proves de ratafia casolana.

De l’Urgell al Cap de Creus: diferent paisatge, mateixa filosofia

Amb els permisos necessaris, les receptes de generacions passades i els productes de l’entorn del Cap de Creus, era el moment de convertir els baixos de casa en l’obrador de licors Quevall. De fer una microdestil·leria en un antic convent que pertany a la família des de fa segles i que guarda relació amb el monestir de Sant Pere de Rodes. O així ho sembla indicar el cofre amb 130 pergamins que varen trobar mentre feien reformes.

També van trobar-hi una volta catalana feta de pedra del mar i calç, un sector que tot indica que va ser construït vora el s. XI i, fins i tot, una antiga masmorra que ara dona pas al laboratori de la Pilar, la parella de l’Isaac. Allà hi fan el pesatge d’herbes i s’hi mesura el pH de l’aigua i el grau alcohòlic de cada barril en acabar la maceració.

No, no s’hi barregen aromes ni treballen amb colorants. Això ho deixen a les grans destil·leries.

L’Isaac i la Pilar fugen dels químics en el seu producte. Herbes i fruites de Llançà, el seu entorn i els seus pagesos de confiança. I prou.

Plantar, recollir, destil·lar, repetir

Passejar pel claustre de l’antic convent és com endinsar-se en un petit jardí botànic. Un petit jardí botànic amb una finalitat clara: allà l’Isaac hi té plantada la camamilla, l’herba Lluïsa, la farigola i el romaní que faran els seus licors. El claustre el presideix el taronger més ple que he vist en la meva vida. Ah, i en Little. En Little és el rei de la casa, per molt republicà que sigui el seu producte estrella.

La Ratafia Clandestina de la República Catalana possiblement sigui el producte estrella de Licors Quevall. Una ratafia casolana, amb menys sucres que les alternatives més mainstream, un final fresc amb tocs de regalèssia i tota una declaració d’intencions. Els valors i sentiments de Quevall en una ampolla que té gust de llibertat.

Ratafia Clandestina de la República Catalana
Ratafia Clandestina de la República Catalana

De les herbes de l’hort també se’n fan les altres ratafies: la d’herbes, la de nous i la de codony. Aquesta és la més laboriosa de fer, seguint la recepta d’uns avis de l’Alt Urgell i amb codonys d’un bon amic que fa de pagès a Corbins. També se’n fa el licor d’herbes. I el de camamilla. I la ginebra.

Com? Que també fan ginebra?

Vaig tastar la Gin Cap de Creus a l’estiu del 2019, abans que es comercialitzés. Abans, de fet, que l’Isaac hagués decidit quina seria l’etiqueta final. De fet, jo vaig votar la que no ha vist la llum del sol. Només l’Isaac, la Pilar i els qui anem sovint al seu obrador sabrem què significava aquella etiqueta que quedarà a l’oblit. Avantatges de ser llançanenc. Demaneu-li que us l’ensenyi quan l’aneu a visitar.

Nou moscada, cardamom, herbes del claustre i ginebró són els ingredients de la Gin Cap de Creus. El punt cítric el dona l’herba Lluïsa que creix vora el llimoner. És una ginebra seca, força botànica però no té un perfum intens i funciona sorprenentment bé sola. Però per mi, res com combinar-la amb una tònica Le Tribute. Maleït sibarita.

De Llançà al millor restaurant del món (passant pel cinema i l’exili)

Perquè encara que l’Isaac faci els seus licors als baixos de casa seva, això no vol dir que deixi escapar cap detall. I el reconeixement als seus esforços arriba del gran públic i (era inevitable) les grans esferes gastronòmiques.

Un producte artesanal elaborat amb matèria prima de proximitat, molta traça i més encert. Que cridés l’atenció dels referents era una qüestió de temps. Per això els germans Roca fa mesos que tenen els licors de Quevall al Celler de Can Roca. I per això en Gerard Ruiz va endur-se el licor de llimona de Quevall a la gala dels premis Gaudí.

Volien que el còctel oficial de la gala dels Premis Gaudí fos un còctel de territori. I ho van aconseguir. I tant que ho van aconseguir.

Com l’Isaac va aconseguir que arribés una ampolla de Ratafia Clandestina de la República Catalana al president a l’exili. Li va costar un parell d’intents i fer-li una visita guiada per l’obrador als Mossos d’Esquadra que s’havien d’assegurar que fos de fiar. Però ho és. I tant que ho és.

De Llançà a casa teva. O viceversa.

Si vosaltres voleu una ampolla, no caldrà que l’inspeccionin a Brussel·les. I si voleu visitar el seu obrador, tampoc caldrà que us feu passar per un cos de seguretat.

En tindreu prou amb passar per la web de Quevall (https://quevall.cat) o enviar-los un mail a [email protected] . Seguiu-los també a instagram, que hi són molt actius i divertits.

I per haver-vos llegit tot aquest article (i perquè l’Isaac es un tio molt ben parit) teniu un descompte a la vostra compra. Introduïu-hi el codi BRAVISSIMA10 per un 10% de descompte en les vostres ampolles de licors artesans.

A la visita a l’obrador no us podem oferir descompte, perquè és gratuïta. Però si li dieu a l’Isaac que l’heu descobert aquí, potser us fa el tastet més llarg. O potser us deixa que us acompanyi en Little durant la visita guiada. Tots sabem que, en el fons, és el gat qui mana.

Salut i ratafia!