Els Parcs Naturals a L'Estartit amb millors opinions
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
La Costa Brava compta amb diverses àrees protegides de recursos gestionats, estant ubicat un dels espais naturals entre dues comarques: Baix Empordà i Alt Empordà. Es tracta del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
En l'any 2010 es va declarar oficialment aquesta zona com un parc natural, el qual és de considerables dimensions. I és que comprèn una superfície total que gairebé arriba a les vuit mil dues-centes hectàrees en total, sent dues mil d'elles només marítimes.
Así doncs, estem davant un parc natural que combina superfície terrestre amb aquella que és de tipus marí, donant forma a un ecosistema únic i variat del qual gaudeixen al màxim els visitants que acudeixen a aquesta zona protegida.
Paisatge
Un dels aspectes més destacables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és sense cap dubte el paisatge del qual fa gala, el qual crida l'atenció per ser molt heterogeni, una característica que no sol estar present als parcs naturals de la Costa Brava.
Hi ha diversos elements molt representatius del conjunt paisatgístic que forma part de l'espai protegit, començant pel més popular de tots: el macís del Montgrí. En ell s'emplacen diverses cims que permeten obtenir unes vistes privilegiades, especialment el Montplà gràcies a la seva altura de més de tres-cents metres.
En la part litoral es poden observar uns penya-segats espectaculars. En cap altra zona de Catalunya es deixen veure semblants accidents geogràfics de tipus calcari cuja alçada no arriba per molt poc als cent metres en total.
El propi mar ha estat l'encarregat de, al llarg de molts anys, anar modelant el paisatge del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Més enllà de les cales que tant agraden als visitants, a la llista cal afegir petits illots i coves.
Flora
Un dels principals motius que fan que el paisatge d'aquesta zona protegida sigui tan bonic es resumeix en la presència de una variada flora, la qual es veu obligada a adaptar-se a unes condicions que no són ni de bon tros agradables per als elements vegetals: molt vent, alt nivell de salinitat, etcètera.
A les Illes Medes hi ha una enorme diversitat florística que no ha estat intervenida de cap manera per l'ésser humà, sent la matèria natural i les aus marines els únics factors influents en unes herbes de tipus nitròfil.
Abandonant la superfície marina i posant els peus a la terrestre, s'evidencia una gran presència d'hibiscus i altres malvàcees. Encara que també les hi ha en certes zones de Catalunya, només les del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter estan situades en un hàbitat que pot considerar-se com a propi.
Els acebuchals també es deixen veure en l'espai protegit, els quals deuen la seva presència al relleu, al sòl ple de pedres i a un clima que és molt propi de la zona mediterrània. Tot això també dóna peu a que hi hagi boscos plens de vegetació.
Continuant amb el que fa referència al Mediterrani, és destacable la presència de un tipus de flora que no acostuma a estar en ell: les briófites que no tenen vasos, les quals proliferen sobretot en aquelles àrees que compten amb un elevat percentatge d'humitat.
Per si fos poc, alguns dels penya-segats que proporcionen unes impressionants vistes al mar alberguen una flora que poc té a veure amb la del resta del parc natural, traduint-se en una biodiversitat cuyo nivell es alcanzado por muy pocos espacios protegidos de la Costa Brava.
Fauna
La flora no és l'únic molt variat, ja que exactament el mateix es pot dir de la fauna. Convé distingir entre la terrestre i la submarina, presumint aquesta última d'una major diversitat biològica.
Submarina
El fons marí, seguint l'exemple del parc natural en general, destaca per ser molt heterogeni. Això es tradueix en què diverses espècies es vegin capaces d'adaptar-se a la perfecció a un ecosistema que és molt divers i que, com és d'esperar, està protegit a més no poder.
Gràcies a què els submarinistes i altres visitants respecten a rajatabla aquesta normativa, els recursos del fons del mar segueixen intactes avui dia, poden veure's habitualment alguns peixos que són difícils de contemplar en la resta del món.
Precisament certs peixos que comercialment tenen un gran valor són el millor exemple possible de com funcionen bé les normes per protegir la fauna submarina del lloc. Els pescadors i els submarinistes no afecten de cap manera a l'activitat d'alguns peixos molt comuns al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: corvallos, sardos imperials, lubines, daurades, mers i un llarg etcètera.
El fet que hi hagi certs peixos i altres tipus d'animals marins al parc natural també deriva en que es doni cita allí algun que altre depredador de tipus pelàgic. Entre els més comuns es troben els atunes rojos i les ratlles àguila.
Més enllà dels peixos, un dels motius que porten a tants submarinistes a voler recórrer el fons del mar es resumeix en la presència de multitud de coralls cuya tonalidad rojiza es realmente bonita, pudiendo decirse lo mismo de las gorgonias. A la llista d'elements coral·lígens cal afegir dàtils de mar, nacres i esponges.
Toda la fauna anteriorment descrita atrau a una espècie que, de tant en tant, també es deixa veure al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ens referim als dofins mulars que acostumen a fer acte de presència en la zona anant en grup d'un mínim de deu cetàcids.
Terrestre
Són nombroses les espècies d'aus que estan protegides i que acudeixen a aquest parc natural de la Costa Brava fent ús d'ell com si d'un refugi es tractés. Un clar exemple és el de les rupícoles, així com les aus tant rapaces com marines.
Tant als illots que formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com a la zona del litoral hi ha mussols reals, grajilles occidentals, cernícalos i fins i tot falcons pelegrins. Per la seva banda, els gavians i les àguiles crien a l'àrea protegida, aprofitant el fet que els garrigares són ideals per a això.
És destacable que en cap altra zona de la comunitat autònoma catalana hi ha tants ratpenats de cova, encara que l'espècie que compta amb una major abundància és la gavina de Cortés.
Establint de nou una comparació amb altres parts de Catalunya, aquest parc natural és un dels llocs amb més presència no només de huairavos, sinó també de garcetes comunes i de garces guaneres.
Finalment, gairebé el cinquanta per cent de cormorans moñudos que hi ha al territori català es troben ubicats al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Això és fruit de els forats que hi ha en algunes pendents molt pròximes a la costa, els quals són utilitzats per criar.
Itineraris
De tots els parcs naturals que hi ha a la Costa Brava, el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un dels més variats, tal com demostren els seus quasi vint itineraris diferents que es poden fer practicant el senderisme o el ciclisme. Qualsevol que sigui la teva elecció l'experiència serà inolvidables, així com en el cas de recórrer les rutes submarines. A continuació descriurem alguns dels itineraris més recomanables.
De Cala de l’Illa Roja a Cala Moreta
En aquest parc natural hi ha un parell de cales que estan connectades per una ruta que és apta per senderistes tant experimentats com amateurs, ja que el desnivell és de només 210 metres. Això sí, la durada és considerable, necessitant-se una mica més de tres hores i mitja per recórrer els 13,2 quilòmetres.
La ruta comença a la Cala de l’Illa Roja, una platja nudista que destaca sobretot per la seva aigua cristal·lí. Finalment l'itinerari acaba a la Cala Moreta, altra zona en la qual també s'accepta el nudisme.
De Cala del Salpaig a Punta Ventosa
Si t'agraden les rutes circulars que pràcticament poden fer totes les persones, aquest itinerari t'encantarà. En unes tres hores és possible completar el recorregut d'onze quilòmetres cui desnivell arriba als 230 metres.
Al tractar-se d'un itinerari que comença i acaba al mateix punt, la Cala del Salpaig, una bona idea consisteix en posar fi a l'activitat donant-se un bon bany a aquesta platja que no sol estar massa concorreguda.
De l’Estartit al Castell de Montgrí
Si ets un senderista experimentat i estàs acostumat a fer rutes una mica difícils, et veuràs capaç de terminar aquest itinerari circular que requereix una forma física a l'altura de les circumstàncies. I és que la distància a recórrer és gairebé dinou quilòmetres.
La dificultat de la ruta també ve donada pel desnivell que supera àmpliament els quatre-cents metres. Tot això dóna peu a requerir gairebé sis hores per acabar el trajecte, però el cert és que val molt la pena si vols descobrir un dels elements més importants del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Com arribar
Per anar al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter el millor és anar a l’Escala o a Torroella de Montgrí. Al primer dels municipis s'arriba per l'AP-7, prenent la sortida 5 que connecta posteriorment amb la GI-623. Si prefereixes la segona localitat, la sortida de l'AP-7 és la 9A. En els dos casos trobaràs indicacions molt precises que et permetran arribar sense problemes a l'espai protegit.
¿Prefereixes el transport públic? En aquest cas gaudiràs d'unes connexions força bones, les quals comencen amb la ruta en tren de Barcelona a Portbou. Agafant aquesta línia cal baixar a Figueres. Acte seguit és necessari desplaçar-se en autobús fins a les entitats municipals que formen part del parc natural.
Tarifes
Gaudir de l'ampli i variat ecosistema del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és gratuït. No obstant això, si vols explorar el fons submarí probablement hauràs de acabar pagant per l'activitat al contractar els serveis d'una empresa especialitzada que et cedeixi el material necessari per endinsar-te en les profunditats d'aquesta part tan biodiversa de la Costa Brava.